Aquí, de visita...

Lo Quelet m'ha convidat a ca seva. Idò, faig de bona convidada i li porto flors, una flor.
Ja passaré a treure les teranyines de tant en tant.

Confessió

Sempre m'ha agradat inventar-me històries i personatges. I fa uns mesos me va venir de gust fer un blog meu però amb un altre nom, i donar una mica de vida a una mena d'alter ego. No hi ha res de dolent en això, crec, però no vaig començar bé. Com que a casa no tinc ordinador, i em sembla que no en vull tenir, quan el necessito per alguna cosa vaig a casa de la Mallerenga i faig servir el seu Mac. Doncs bé, en una d'estes incursions vaig fer aquest blog i no li vaig dir res, i de tant en tant escrivia algo, fins la setmana passada, que me va semblar que la cosa se me n'anava de les mans i li vaig dir, a la Mallerenga, que lo Quelet era jo. Pense que no li va fer gaire gràcia...
I per això escric aquesta "confessió", i també per aclarir que encara que lo Quelet sigui un personatge "fictici" tot el que ha dit és veritat (menys que ara viu a València). Supose que seguiré escrivint de tant en tant (si em deixen l'ordinador) i m'agradaria, si ningú hi té res en contra, oblidar això que estic posant ara i seguir sent lo Quelet.