Estellés

Feia molt temps que no llegia res de l'Estellés. Porto més d'una setmana llegint-lo i rellegint-lo constantment i m'ha tornat a sorpendre amb els seus poemes eròtics. Supose que quan els va escriure van ser tot un escàndol, i no descarto que ara encara ho siga segons per a qui.
Un exemple, el número 26 de Pedres de foc, inclòs al Cant Temporal (Obra completa, 5):

Tu no ho volies per darrere, i jo
sí que ho volia, fins que et vaig convéncer,
i tu, amb saliva, untares el forat,
i lentament i poderosament

vaig penetrar-te per darrere, mentre
ploraves tu i ofegaves uns crits,
tot agafant-te de les natges, i
vaig arruixar-te les entranyes per

darrere, a doll, sense pensar-m'ho massa,
i et feia dany, a poc a poc, en treure-la,
i novament te l'endinsava encara:

mai no m'oblide d'aquell jorn, el teu
cul per a mi, mentre, al solar, jugaven
nens al futbol, i tu i jo a la terrassa.

Ara m'espanta un poquet

Tantes hores buscant un sentit al bog, i ara que el trobe m'aclapara i m'espanta un poc. He tingut una rebuda que ni haguera somiat me sento una mica aclaparat.
Supose que serà la flama del primer moment, que ara hauria d'anar escrivint alguna cosa i que tot se calmarà aviat, però és que estic com un xiquet amb sabates noves!
I això de formar part de la tribu dels eo eo xim bum bum m'ha deixat sense paraules... És un gran honor, paraula de Quelet!

Em sembla que ja li trobo

Tot just acabar d'escriure que no acabava de trobar el sentit al blog m'he posat a tafanejar-ne d'altres, de blogs, i ves per on, ara em sembla que li estic començant a trobar la gràcia.
He començat per visitar "Mai donis per finit...", que ja l'havia vist alguna vegada, i d'allà he saltat, lògicament, a "El temps de seduir-me", on m'he endut una sorpresa d'aquelles que gairebé aturen el cor: és del Miquel Àngel Tena, un músic que havia seguit molt, que tenia un disc amb poemes del Joan Barceló i del Jordi Pàmias que m'encantava, el "Cançons de la nit benigna", el disc se'm va trencar, i el tenia enregistrat en una cinta però ja no funciona, i he vist que el reediten en una edició facsímil!!!!! A veure si fa el mateix amb el "Tot el fred que s'acosta...".
D'allà he passat a un blog deliciós "Col·lecció de moments", i des d'aquest, a "Safata de xiuxiueigs", i ja m'he perdut, perquè tots estan connectats entre ells i s'enllacen i es tornen a enllaçar i carai, que és un món que no s'acaba i que està viu, ben viu, i em sembla que encara que només sigui per la grata sorpresa de la reedició d'un dels discos que més enyoro, ja val la pena no esborrar el blog i afegir-me a la roda d'aquest món dels blogs.

I encara la pols

De tant en tant me'l mire, el blog, però no li acabo de trobar el què. No m'abelleix explicar la meua vida, que, de fet, tampoc no és gaire interessant. Tampoc no em ve de gust fer crítiques de llibres, ni posar-hi opinions polítiques, ni fotos...
M'estic pensant esborrar-lo, però penso que no em demana pa i que algun dia li trobaré la gràcia.