Tantes hores buscant un sentit al bog, i ara que el trobe m'aclapara i m'espanta un poc. He tingut una rebuda que ni haguera somiat me sento una mica aclaparat.
Supose que serà la flama del primer moment, que ara hauria d'anar escrivint alguna cosa i que tot se calmarà aviat, però és que estic com un xiquet amb sabates noves!
I això de formar part de la tribu dels eo eo xim bum bum m'ha deixat sense paraules... És un gran honor, paraula de Quelet!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
no t'aspantis Quelet que ací tots som ona gent . Garantia d'eo eo xim ...
tu ves posant cullerada que sempre seràs benvingut
Les xiquetes son un sol de palla trenada i jo no tinc ni mitja bufetada així que no t'asseris i puja a la barca que naufragarem!!!
Mi-Quelet
Això dels blogs, dels amics dels blogs i dels comentaris, per ami té una cosa molt bona, és que cadascú s'ho fa a la sev a mida, al seu ritme i no passa mai res. Que ens visitem un cop al mes? fantàstic, un a la setmana, genial, cada poquets dies, ens coneixerem millor... I tot va bé. Bon rotllo i si de tant en tant fem una mica de música millor. No saps quantes vegades he escoltat la cançó que Miquel Àngel Tena ha posat el seu blog. I algun cop me l'enduc dins del cap.
Eo, eo...
Publica un comentari a l'entrada